UN CAMÍ PER TEIXIR LA PAU PLENS D’ESPERANÇA Missatge dels bisbes amb motiu del 80è aniversari del final de la guerra

A totes les persones que desitgen la pau, especialment als joves.

Introducció

Aquest any commemorem el 80è aniversari del final de la guerra. Amb aquest motiu oferim la nostra pregària, mentre sentim al nostre cor el dolor per les persones a qui se’ls ha arravatat la vida, pels qui veuen conculcada la seva dignitat personal de formes diverses i per la destrucció del medi ambient. Commemorant els 80 anys, que és el temps mitjà de la vida humana, ens preguntem com transmetre a les noves generacions la importància del respecte per la dignitat de les persones i el desig de fer realitat la pau. Mentre, amb tota l’església, celebrem l’any sant que es convoca cada 25 anys, compartim amb tots, especialment amb els joves, el compromís de continuar caminant plens d’esperança per construir un món en pau.

Als 80 anys des del final de la guerra

El mes d’octubre del 2024 va ser concedit el premi Nobel de la pau a la Federació Japonesa d’Organitzacions d’Afectats per les Bombes Atòmiques i d’Hidrogen, coneguda com a HIDANKYO. “Les armes nuclears són uns instruments de mort absolutament inhumans que no podem deixar que coexisteixin amb la humanitat. Cal eliminar-les immediatament”. Aquestes paraules pronunciades pel Sr. Terumi Tanaka, representant de HIDANKYO, en el discurs de recepció del premi Nobel, van impactar moltes persones a tot el món i van constituir un nou motiu per impulsar el desarmament nuclear. En aquestes paraules, repetides durant 80 anys, descobrim la gravetat d’aquest missatge.

Moltes persones que van experimentar aquella guerra, tant al Japó com a altres parts del món, han narrat la seva experiència durant 80 anys i han dut a terme diverses iniciatives per a la pau.

Transcorreguts ja 80 anys des del final de la guerra, es va reduint el nombre de persones que la van experimentar. Precisament per això sentim la necessitat d’afrontar honestament la veritat històrica, de recordar-la i reflexionar-hi per transmetre-la a les noves generacions i transformar-la en motivació per treballar per la pau.

El Papa Francesc en la seva visita a Hiroshima l’any 2019 va dir: “Recordar, caminar junts, protegir. Aquests són tres imperatius morals que, precisament aquí a Hiroshima, adquireixen un significat encara més fort i universal, i tenen la capacitat d’obrir un camí de pau. Per tant, no podem permetre que les actuals i les noves generacions perdin la memòria del que va passar i que és l’estímul per construir un futur més just i més fratern”.

Aquesta és la raó per la qual és tan important i significatiu que els joves visitin Hiroshima, Nagasaki i també Okinawa, i que reflexionin sobre la pau.

En aquesta ocasió no podem oblidar els enormes patiments que, ja abans de la guerra d’Àsia i del Pacífic, el Japó va provocar als països veïns amb les guerres amb la Xina i Rússia i amb el règim colonial. Reconeixem que fa 80 anys, durant el procés històric que va culminar amb el final de la guerra, l’església catòlica al Japó no sempre va saber respondre al que se n’esperava per a la consecució de la pau. Després de l’època Meiji, mentre s’anava consolidant un nacionalisme centrat en la figura de l’emperador, l’església va tenir dificultat per afrontar aquesta tendència marcada per una ideologia d’exaltació nacionalista. En aquells moments, es va arribar fins i tot a donar suport a la justificació de la guerra que el Japó qualificava com a guerra justa. Reconeixem la nostra responsabilitat pel passat, ens sentim cridats a la conversió i a treballar per la pau amb les noves generacions que han d’assumir el futur.

El món actual

Juntament amb tots els ciutadans compromesos durant aquests 80 anys en la consecució de la pau, hem avançat a l’uníson amb les nacions que formen part de l´organització de les Nacions Unides. Tot i això, la interpretació segons la pròpia conveniència o la simple ignorància del profund desig de pau expressat a la Carta de les Nacions Unides i en altres documents, ens ha portat a haver de ser testimonis d’unes guerres inhumanes. Des de les guerres entre Rússia i Ucraïna o entre Israel i Palestina amb la seva repercussió a tot l’orient mitjà, fins als conflictes a Myanmar o a diversos països d’Àfrica, cada dia se succeeixen cruels situacions que no voldríem veure i es multipliquen les pèrdues humanes. Es justifiquen les guerres des de conceptes com suport humanitari, com acció preventiva o com defensa pròpia i s’arriba a parlar de guerres justes. Tot i això, totes aquestes expressions no són més que interpretacions massa àmplies per justificar les guerres, mentre moltes persones en pateixen les conseqüències, es destrueix el medi ambient i es multipliquen tota mena de riscos (vegeu “Fratelli tutti”, 258).

Alhora, països que no estan directament implicats en aquests conflictes, amb l’excusa de no haver-se de veure implicats en guerres o d’estar preparats per quan succeeixin, estan augmentant considerablement el seu potencial militar. Fins i tot el Japó, malgrat comptar amb les restriccions que, respecte al dret de defensa col·lectiva, assenyala el número 9 de la Constitució, està instal·lant míssils de llarg abast capaços d’assolir altres països i ha abolit la prohibició d’exportar armament. A més, amb la construcció de noves bases militars i l’augment del pressupost militar, s’està allunyant de la ideologia pacifista que ha caracteritzat aquesta nació.

Tant a Okinawa com a altres illes de l’arxipèlag sud-oest, sota el concepte de defensa, s’està incrementant la disposició de nous efectius militars. Fa 80 anys, a Okinawa van perdre la vida més de 200.000 persones, entre les quals hi havia 94.000 víctimes de la població civil. Els habitants d’Okinawa que conserven viu el record de la guerra i que, després de la guerra, s’han vist afectats per diversos incidents relacionats amb les bases nord-americanes, segueixen expressant el desig de pau i insistint en el camí de la no-violència. Tot i la seva insistència en la necessitat d’evitar una nova guerra i d’exigir que no es repeteixin els incidents relacionats amb les bases nord-americanes, inclosos els abusos sexuals, veuen com se segueixen construint noves bases militars. Entre les persones grans d’Okinawa se senten exclamacions com aquestes: “s’està preparant una nova guerra”, “s’està repetint la història prèvia a la guerra anterior”.

Gairebé no hi haurà ningú que no consideri la guerra com una cosa horrible, com a manifestació del mal. L’experiència de fa 80 anys ens demostra que, quan a la vida diària es va sembrant una manera de pensar i un sistema de valors obert a l’acceptació de la guerra, sense adonar-nos-en, s’acaba provocant un canvi en l’opinió pública disposant-la cap a l’aprovació de la guerra.

Vers l’abolició de les armes nuclears

El Papa Francesc, l’any 2019, va afirmar a Hiroshima: “Amb convicció, desitjo reiterar que l’ús de l’energia atòmica per a la guerra és avui més que mai un crim, no només contra l’home i la seva dignitat sinó contra tota possibilitat de futur a la nostra casa comuna. L’ús d’energia atòmica per a la guerra és immoral, com també ho és la possessió d’armament nuclear”.

La concessió del premi Nobel de la pau a l’associació HIDANKYO del Japó ha suposat un pas important per passar del concepte de “disminució” o “control” de les armes nuclears a la seva “abolició”.

Els qui vivim en un país que ha experimentat un atac amb armament nuclear sabem que els efectes de les armes atòmiques no es redueixen al temps immediat de l’explosió, sinó que continuen en la salut física i en la marginació social de les persones afectades, així com en la destrucció del medi ambient. Els bisbes del Japó, en el seu missatge amb motiu dels 50 anys del final de la guerra, van manifestar el compromís següent: “Com a poble que ha experimentat la força devastadora de les armes nuclears i com a testimonis d’aquesta realitat, assumim la responsabilitat d’exigir l’abolició de les armes nuclears” (“El nostre compromís per la pau amb ocasió dels 50 anys del final de la guerra”).

Les iniciatives per a l’abolició de les armes nuclears han estat reforçades per la col·laboració que s’ha creat entre les diòcesis d’Hiroshima i Nagasaki al Japó i alguns bisbes dels Estats Units d’Amèrica. Mentre seguim pregant perquè la concessió del premi Nobel es converteixi en una torxa d’esperança, demanem al govern del Japó i de tots els Estats que acullin aquest “signe dels temps” i que s’adhereixin com més aviat millor al tractat per a l’abolició de les armes nuclears promovent-ne, a través d’accions concretes, l’aplicació

La pau veritable

La paraula “pau” (shalom) tal com apareix a la Bíblia, expressa una situació en què no hi ha ruptures. Per tant, la paraula pau no expressa simplement l’absència de guerra, sinó una situació en què es pot dir que davant Déu no hi ha ruptures. Això significa que el món que Déu va crear com “una cosa bona” és respectat i es manté en la seva harmonia inicial. Per això, treballar per la pau vol dir revisar la nostra relació amb Déu, amb les altres persones i amb tots els éssers creats i convertir-nos per viure aquestes relacions segons el desig de Déu, sabent que això exigeix estar oberts al diàleg. La pau no s’aconsegueix ni amb les armes nuclears ni amb equilibris de força.

Caminem junts compartint l´esperança

Aquest any l’església catòlica celebra un “any sant”. Es tracta d’una institució que té les seves arrels al llibre del Levític de l’Antic Testament (Lev. 25,10). Segons el llibre del Levític, durant aquell any calia deixar descansar la terra, tornar les propietats que van ser alienades a causa de la situació de penúria dels seus propietaris, restituir la llibertat als esclaus i cancel·lar els deutes. Era una celebració que es repetia cada 50 anys. L’església catòlica celebra un any sant cada 25 anys. És un any en què, davant la presència de Déu, es reafirma la dignitat de cada persona, es restitueixen els seus drets als qui els havien vist conculcats, es compensa els qui havien estat explotats i es cancel·len els deutes. En una paraula, es restableix l’harmonia que havia estat trencada. Podem afirmar que és un any per treballar per la pau.

El Papa Francesc va triar “Pelegrins de la pau” com a tema de l’any sant i va convidar a fer de l’any sant una ocasió per fer reviure l’esperança en totes les persones.

Per la seva banda, el nou Papa Lleó XIV, en la seva salutació inicial, va dirigir a tothom les paraules següents: “Voldria que aquesta salutació de pau arribés als vostres cors, a les vostres famílies, a totes les persones, d’arreu on siguin, a tots els pobles, a tota la terra. La pau sigui amb vosaltres!”.

Als qui desitgeu la pau, sobretot a vosaltres joves, us diem: assumiu com a cosa personal el camí recorregut durant 80 anys per persones de diferents edats per a la consecució de la pau. Plens d’esperança, continuem caminant teixint llaços de pau.

17 de juny de 2025
Conferència episcopal del Japó